Els límits en l'etapa d'infantil


Posar petites normes vol dir fer-los créixer amb autonomia i responsabilitat, amb llibertat de moviment, recolzament per afavorir el seu creixement personal i  són essencials, per una bona convivència social que els acompanyarà tota la seva vida.

Amb els límits, aprenen a saber el que poden i el que no poden fer, i entendre com han d'actuar en el món que els envolta, però també els hi donen seguretat i formen nens i nenes responsables. Ens permeten tolerar la frustració i el malestar que els pot generar no poder obtenir alguna cosa o tenir un NO per resposta. 


Imatge extreta. FERSALUT. La revista del teu centre de salut (2023).


Posar normes i límits no és una tasca fàcil. No hi ha una" recepta "màgica. Com a adults, cal saber dir un "no" i a la vegada, poder donar-li a canvi una altra visió, fent-li entendre el perquè d'aquest no. Davant aquestes situacions entrarem en discussions, enfrontaments i rebequeries però això també vol dir créixer, madurar i fomentar el seu esperit crític… Hem de ser conscients que és un procés, a vegades és una mica esgotador, per això hem de ser pacients, tenir autocontrol i sobretot no cedir perquè els costa renunciar als seus interessos i buscaran els nostres punts febles. Davant d'això convé reaccionar amb calma, amb missatges curts, entenedors i positius.

Cal deixar-los fer, que caiguin i s'equivoquin, que siguin lliures i feliços, però sense perdre de vista que els adults som nosaltres, que som un exemple a seguir i que ells esperen que siguem seriosos i coherents. 

Un dels aspectes a tenir en compte i més important a l’hora de posar límits, és com han der ser aquests límits. Saber com han de ser o com els hem d’aplicar, pot facilitar-nos molt la feina i ajudar-nos a sortir de situacions complicades. Per això, us deixem alguns exemples 

               

  • Proporcionats amb l’acció. ‘sha de tenir en compte què ha passat i no aplicar un límit desproporcionat, ja que això descol·locarà a l'infant i no li permetrà entendre la situació.
  • S’han de poder complir (tan l’adult com el nen). A l’hora d’aplicar un límit, s’ha de tenir en compte un seguit de pautes per tal que aquest límit es puguin aplicar. L’entorn, els recursos, el temps, són algunes d’aquestes pautes a tenir en compte, ja que no tenir-les en compte pot jugar-te una mala passada i perjudicar en comptes d’ajudar.
  • Han de ser reparadors. És a dir, han de tenir un objectiu per tal que l’infant entengui que tota acció té una conseqüència, però que aquesta també pot ser reparada.
  • I per últim, el sentit comú. S'han d'aplicar tenint sempre present les circumstàncies personals i l'edat dels infants a qui van dirigides.


Mestres d'infantil.